Autor: Comissió de Relacions

Joan Manuel Rodríguez Díez: In Memoriam

Joan Manuel Rodríguez Díez: In Memoriam

Durant els cursos 1984/85 i 1985/86 un adolescent Joan Manuel tot estudiant el BUP a l’Institut Bruguers de Gavà era ja un dels delegats de curs, juntament amb en Jerónimo Casasola del Pozo, desaparegut també fa ja 10 anys, que dirigien les protestes i les mobilitzacions dels companys gavanencs, que van culminar en una sèrie de vagues d’estudiants. Ambdós també van formar part del Comitè Antimilitarista local que va treballar a favor del no a l’OTAN en el referèndum del 12 de març de 1986 i es van negar a fer el servei militar.

Va militar, tot seguit, a la Federació Anarquista Comunista Catalana, sent-ne un dels seus integrants més joves, quan es va traslladar a viure a Girona s’integrà al grup anarquista Tramuntana Floreal, cofundador més endavant de la Federació Anarquista Catalana. (FAC).

Després de formar-se en informàtica i començar la carrera de Matemàtiques va cursar Filosofia. Sindicalment, s’afilià a la CGT quan entrà a treballar a Telefònica sent-ne delegat.

Participà a l’Assemblea fundacional d’Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya (Els Verds-CEC) en representació d’Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV.MEC).

A rel de les protestes del 12 d’octubre de 1992 pel 500 aniversari del genocidi comés durant la conquesta d’Amèrica, va passar 72 hores detingut acusat de desobediència, juntament amb en Joan Martínez Alier, en negar-se ambdós a identificar-se davant la policia.

Va pertànyer a la tertúlia de crítica revolucionària llibertaria que durant anys es feia a l’Espai Obert (Sants) cada dos dimecres.

A nivell maçònic, s’inicià, amb nom simbòlic d’Hyperion, en 1990 a la Resp.·. Lògia Minerva Lleialtat, núm. 1 de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (G.·.L.·.S.·.E.·.), a l’Orient de Barcelona.

Cofundador el gener de 2014, com a Aprenent, de la Gran Lògia de Pirene (G.·.L.·.D.·.P.·.), el 8 de febrer fou cofundador de la Resp.·. Lògia M. A. Bakunin, núm. 1 de la G.·.L.·. D.·.P.·., a l’Orient de Barcelona, i va pujar als graus de Company i de Mestre Maçó. El mateix febrer va cofundar el Respectable Triangle Joaquim Delgado, transformat poc després en Resp.·. Lògia Joaquim Delgado, núm. 2 de la G.·.L.·.D.·.P,·. a l’Or.·. del comtat d’Empúries, de la qual va ser Orador quan a la defunció de l’Estimat G.·. Pere Gay, que era el Venerable Mestre, l’Orador, Spartakus, passà a Venerable Mestre (encara ara).

Malgrat el seu estat delicat de salut va participar en les accions i lluites gironines de la tardor de 2017. Era també un dels corresponsals a Girona de Tramuntana Vermella Mail. Participava també en una sèrie d’entitats llibertàries com el Lokal, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i va formar part d’un gran nombre de col·lectius i projectes fins els darrers temps.

Finalment la tarda de divendres 29 de gener de l’any 2021 ha aparegut mort al seu domicili a Girona. Ens deixa un activista, un lluitador i un erudit llibertari :

Què la terra li sigui lleu!

Joan Manuel Rodríguez Díez

Prats de Motlló, Macià i els anarquistes segons Carles Puigdemont

Carles Puigdemont a Prats de Molló: “La història es repetirà mentre no assolim la llibertat”.

Crònica de la visita del president Carles Puigdemont a la casa des d’on Francesc Macià va preparar l’alliberament de Catalunya el 1926.

Prats de Molló (Alt Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) 21/12/2020.- Llegim en aquest reportatge de VilaWeb que el president Carles Puigdemont ha tornat a trepitjar aquest migdia terres catalanes i s’ha presentat a Casa Macià a les dotze del migdia. Casa Macià, o Vil·la Denise, és la casa de Prats de Molló (Alt Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) des de la qual el coronel Francesc Macià tenia preparat d’alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera el 1926, en els coneguts com a fets de Prats de Molló.

Gràcies a un reportatge de Mireia Domènech i Jordi Borràs a la Mira del 10 de setembre de 2019, es va saber que aquesta icònica casa estava en mal estat, i a la venda.

Ahir, la visita de Puigdemont va tancar el cercle. Es va fer l’acte de signatura de la cessió de l’empresari Jaume Aragall, el president de la Cambra de Comerç del Vallès que ha decidit ell sol de comprar-la, primer, i tot seguit cedir-la al patronat i Associació Casa Macià, l’associació d’empresaris del nord i del sud que ara té la missió de restaurar-la i convertir-la en un centre de reinterpretació de la lluita i revolta catalana a tots dos costats del Pirineu. Es treballa perquè el 2026, cent anys després dels fets de Prats Molló, la Casa estigui en ple funcionament. De moment, la cessió s’ha signat aquest matí.

“Puc pas plorar. Puc pas plorar en l’homenatge a Francesc Macià”, deia un emocionat Claude Ferrer, batlle de Prats de Molló des de fa set anys, l’home que presidia la comitiva de recepció al president Puigdemont, on també hi havia el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, i l’activista Helena Gual, entre més. Del sud havien arribat el vicepresident del Parlament, Josep Costa, l’empresari Joan Canadell i Josep Alay, tots ells membres del patronat. I amagat entre ells, un home clau, discret, l’home que ha posat els diners damunt la taula per comprar i cedir després la casa a l’associació. És Jaume Aragall, president de la Cambra de Comerç del Vallès Oriental, que ha posat “més diners que paraules” en l’operació. No vol xerrar amb la premsa. L’única cosa que diu de cara al públic és un lacònic “Per mi és un honor ser aquí”. Aquest ciutadà de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) reivindica arrels obreres de la seva àvia, obradora, i fa poc declarava al diari El Punt Avui: “Ens cal la generositat dels qui poden, en un moment en què el nostre país la necessita, i no només per la covid.”

Davant el monument a Francesc Macià, Puigdemont va dedicar les primeres paraules a terra catalana: “Avui és un goig. Som aquí. No ens hem rendit: no ens han doblegat: pot passar molt de temps, poden passar moltes coses, però aquí serem. Hi serem mentre hi hagui aquest esperit de Prats de Molló que esborra fronteres artificials, i que agermana i que ens inspira. Per mi és un dia de glòria. Poder venir des de Bèlgica i aterrar aquí, amb la llum del Canigó entre tots nosaltres és impagable”.

Visita dins la casa

Puigdemont, Claude Ferrer, Jaume Aragall i la resta de la comitiva van visitar per torns la casa per dins. Són 240 metres quadrats, de sis habitacions, amb bosc i caseta de fusta. Cuina als baixos, i a la part de dalt, el dormitori de Macià, on el van detenir. El pla per travessar el Pirineu amb dues columnes d’homes armats, pel Coll d’Ares i Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir, comtat de Vallespir) per arribar a Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) i proclamar la República Catalana, quedava avortat. Puigdemont ha explicat a la comitiva la detenció de Macià, llegida a la premsa belga i francesa, documentant-se de camí.

Aquest és el vídeo del president, i periodista, i eurodiputat Puigdemont explicant la detenció del coronel Macià a la comitiva. Una de les escenes del dia. Aquesta n’és la transcripció:

Carles Puigdemont: “El van detenir aquí. Ell i l’estat major. Dotze persones, més o menys. Els van trobar junts, i ell es va identificar. Al cap d’un, o dos dies, o tres, a Perpinyà i va haver-hi una gran manifestació dels entorns catalanistes per protestar contra la detenció. Cent i escaig catalans. I una dotzena d’italians. Vinculats a sectors anarquistes. Que són els que havien finançat l’operació. Els anarquistes estaven infiltrats per la policia, com aquest en Garibaldi que és el que va delatar. En les informacions de l’època es parla d’una coordinació dels serveis espanyols i francesos i com el cap d’investigació de París va baixar amb tren cap aquí per poder fer tot l’operatiu”.

Josep Alay: “I es va finançar, president, amb la criptomoneda de l’època. Els emprèstits Pau Claris”.

Puigdemont; “I se’ls va trobar, també, moneda encunyada. Que no crec que la fessin servir. I a causa dels fets van expedientar la guàrdia civil de Portbou, segons la premsa belga per ser massa laxes en el control de la frontera. I diu que Espanya havia censurat, i no es podia entrar cap diari francès. Va haver-hi un silenci absolut, a Espanya. Però a la premsa de l’època va sortir a tot arreu”.

Josep Alay: “En aquell moment hi havia una dictadura”.

Claude Ferrer: “És igual, ara”.

Alay: “El Govern pot haver canviat, però l’Estat, no”.

Puigdemont: “El capteniment és el mateix”.

La vinculació entre anarquistes i Francesc Macià que explica Puigdemont s’explica fins al detall a les memòries El Eco de los Pasos (Ruedo Ibérico) del llibertari Joan Garcia Oliver, l’home de la CNT a qui Macià va demanar consell. I, coses del destí, Quico Sabaté, el maqui anarquista Quico Sabaté, també es va amagar anys després en una casa a pocs metres de Vil·la Denís. Independentistes i anarquistes. Tan lluny, i tan a prop, per anys que passin.

Després de la signatura del conveni de cessió de Jaume Aragall cap a l’Associació Casa Macià, que és de vint anys, la comitiva va enfilar cap a l’antiga fàbrica Vernet, que serà un potent centre de reinterpretació que explicarà patrimoni i història de 40 pobles catalans, vint de la cara sud, i vint de la cara nord del Pirineu. Són unes instal·lacions en construcció, en una antiga fàbrica on desenes de republicans van fer cap en la seva ruta fugint de Franco. La fàbrica és a pocs metres de la placa dedicada a Muriel Casals, “la primera placa que se li va dedicar mai als Països Catalans” diu la nord-catalana Helena Gual, en una zona que entre Francesc Macià, Quico Sabaté, Muriel Casals i la fàbrica Vernet marca pas a pas els vincles entre nord i sud. “Mantenir viu aquest fil roig de lluita per les llibertats que van fer possible els nostres avantpassats, que quan la lliuraven no era per ser lliures ells, sinó per al futur”, reblava Puigdemont davant la premsa. “La història es repetirà mentre no assolim la llibertat.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/casa-macia-prats-mollo-puigdemont-denise/

https://www.lamira.cat/visions/1245/prats-de-mollo-la-casa-del-coronel-macia-en-venda

Salutació

Companys i companyes

Després d’uns mesos en que tant el bloc com el correu electrònic dels comitès anarquistes han estat inaccessibles i valorant alhora l’evolució sociopolítica del país, en una crisi intercapitalista a l’ombra de l’epidèmia de Covid els membres de la Comissió de Relacions hem engegat unes mesures que ara us expliquem:

1r. Entenem que en aquests moments d’ensulsiada del model de la transició i de totes les seves institucions, en especial la corrupta monarquia neofranquista amb l’afegit de l’evolució del conflicte Espanya-Catalunya, que ha variat en el seu marc geogràfic i polític. Pensem que ara mateix  no té el mateix sentit que fa uns mesos mantenir l’advocació de Defensa de la República Catalana. Per això pensem que ara cal una nova denominació: L’escollida ha estat la de Comitès Anarquistes dels Països Catalans (CAPC)

2n. En canvi pensem que l’òrgan d’expressió ha de mantenir el nom de “Sedició” amb la notació de Segona època i continuant la numeració.

3r. Pel que fa al Correu Electrònic es mantindrà a Proton, però ara la seva denominació que caldrà donar a conèixer passa a ser la següent: CAPC.cat@protonmail.com per evitar conflictes la recuperació i control passa a ser col·lectiu i a través del mateix email.

4t. Al mateix temps s’han iniciat les tasques de recuperació dels continguts del bloc, actualment fora de control, un cop acabada aquesta feina passarem a obrir un bloc a nom dels CAPC amb domini.cat. Un cop s’obri hi haurà un manifest actualitzat de presentació, s’inclouran els materials de l’anterior i començarà la publicació regular dels nous materials.

Esperem els vostres comentaris al respecte o noves idees. Fins aviat: Salut i Revolució! Visca l’Anarquia!

Comissió de Relacions.

Baixem la democràcia als carrers!

Baixem la democràcia als carrers, que ja és hora!

Un cop convertida en Generalitat la República proclamada l’abril del 31, Joan P. Fàbregas escrigué un dels seus textos més lúcids i valents. Es tracta de Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent, la transcripció de la conferència que pronuncià el 15 de març de 1932 al local central d’Estat Català a Barcelona. Fàbregas era anarquista, de la CNT, economista i provinent d’una família sense recursos. Alhora, era independentista i fou un dels cervells econòmics de la Revolució de 1936, la persona que escrigué el Decret de Col·lectivitzacions i impulsà la coordinació de les empreses col·lectivitzades i de les cooperatives.

En la conferència del 15 de març afirmava que, un cop fracassat l’intent de crear la República Catalana «Veurem com la manca d’energia en l’instant precís que, per la imposició del Govern de l’Espanya central, fou destruït el resultat del primer impuls de la revolució a Catalunya, és a dir, fou sacrificada la sobirania catalana, donarà lloc a un reviscolament de l’imperialisme d’Espanya, perquè en aquell minut àlgid els seus homes saberen situar-se avantatjosament.»

A això mateix hem assistit avui, quan 500 guàrdies civils han segrestat 9 membres dels CDR. La força independentista, l’huracà democratitzador, igualitari i solidari que va recórrer aquest tros de món quan aprenguérem a no dependre dels amos, amb les seves màximes expressions de l’1 i del 3 d’octubre, avui semblen no res. Detinguts preventivament alguns dels líders socials i polítics del país, exiliats molts altres, sembla com si haguéssim oblidat de què vam ser capaços. No parlo d’independentisme màgic, no. Passat el xoc, hem estat conscients d’algunes de les preses de pèl a què vam assistir en aquells moments, molta gent es va adonar que havia participat en una opereta orquestrada per alguns dels que ara són a la presó i a l’exili i altres, una opereta en què els que manaven a Catalunya no van fer la feina que tenien encomanada. Això no treu que avui el moviment solidari amb presos i exiliats sigui gran i ho hagi de ser encara més, però entendre la realitat i voler saber per què avui no tenim república és important de cara a lliurar-se, novament, a la lluita independentista amb totes les seves conseqüències.

Alguns ens vam equivocar pensant que la CUP defensaria fins al final els drets socials i va acabar aprovant un pressupost neoliberal amb tuf convergent, i no passa res. I qui, com ERC, es pensava que rebaixant les demandes i votant amb una bena als ulls i un somriure a la cara la investidura de Pedro Sánchez tindria espai per al diàleg és ben clar que també estava equivocat, i no passa res. Tots i totes ens equivoquem i l’important és, quan ho veiem, rectificar. L’important és anar plegats quan hi ha quelcom a fer i canviar a benefici de la immensa majoria i, en aquest sentit, obeir mai no és opció, perquè tal com deia Rosa Parks, «Com més cedíem i obeïem, pitjor ens tractaven» i així ha estat.

L’Estat espanyol no són una colla de ximples inútils esperant que els parlem de democràcia. L’Estat espanyol té molt ben planificada la repressió que li permet existir tal com el coneixem i aquesta busca afonar i dissoldre qualsevol possibilitat de reacció, escarmentar els no convençuts del tot perquè el seu voltant abandoni i deixar de banda els irreductibles per aplicar-los directament la violència de l’Estat, detenint-los, acusant-los de tot l’imaginable, torturant-los i, si cal, eliminant-los físicament. Sempre ho han fet així, a les colònies d’Amèrica, a Filipines, al Marroc, al País Basc i, si els cal, ho faran aquí. Precisament perquè saben què hi ha en joc i saben de què som capaços i capaces quan els deixem de tenir por, quan deixen de ser els amos a qui ja no creiem.

És aquí on hi ha l’únic espai on podem guanyar. No guanyar per a «nosaltres» sinó per a tothom, per millorar les condicions materials de totes les persones que vivim aquí i fer possible que entre totes i tots decidim què volem ser i com volem organitzar-nos, com volem viure en definitiva. La «manca d’energia en el moment precís» dels líders polítics no pot ser la nostra manca d’energia. I, davant d’una sentència que tothom sap que serà tan dura com els sigui possible per tal de tenir-nos encara més collats i atemorits, tenim l’obligació de convertir els carrers en l’espai primer de la democràcia directa, on només la força els serveixi per fer-nos-en fora. Quan això passi, nosaltres no els respondrem amb la força perquè sabem i tenim clar que els criminals són ells i s’hi dediquen professionalment. Però sabem també que ells no són prou gent per fer-nos fora de tots els carrers. Ni portant tota la seva policia són prou gent per aturar-nos, per això ens volen fer por i ens apliquen lleis d’excepció, com la Llei antiterrorista a nivell individual o l’article 155 de la Constitució a nivell col·lectiu, perquè saben que si sortim totes als carrers i aturem el país ells no hi poden fer res.

El que tenim davant és una lluita contra el feixisme i la negació de drets bàsics per part d’un estat que, per molta careta democràtica que es posi, té l’únic objectiu de mantenir el poder en les mans dels de sempre i la seva sagrada unitat per damunt, fins i tot, de la vida humana. Ells, ho sabem de fa molt i ho han demostrat sempre, són els terroristes perquè utilitzen el terror per mantenir la seva dominació.

No caurem en les seves provocacions però, quan la sentència es faci pública, els hem de muntar un 3 d’octubre que no puguin oblidar mai. Perquè només si el conflicte no el poden solucionar amb la por podrem apropar-nos a solucions que no siguin, com ara, l’esclafament del seu contrari que som nosaltres. Així que, tal com deien els Kortatu de l’Íñigo Muguruza, «Al carrer, que ja és hora!»

Tramuntana.

Vilaweb 24 de setembre de 2019

Comunicat dels Comitès Anarquistes del Delta del Llobregat sobre el 28 d’abril

28 d’abril. Una baula més per a la dialèctica revolucionaria i per a la llibertat de la República Popular Catalana

“Llancem una crida als nadius d’Algèria; us supliquem que obriu els ulls i mireu endavant. Us demanem que us uniu als grups amb idees més avançades. Ensenyeu als vostres fill i filles que tenen el dret de rebel·lar-se contra els tirans colonials! Per fer-ho el primer que han de fer és instruir-se. Que recordin que la resignació és el pitjor dels mals, i que la única manera que tenim per començar a sortir de l’esclavatge passa per la unió contra l’opressor colonial”.

Sail Mohamed. Anarquista algerià. juliol de 1924. Fragment de l’article “colonització” publicat a la publicació anarquista “Le Flambeau”.

Més enllà de la contingència d’uns resultats electorals on la por, l’alienació, el conformisme i uns lideratges penosos exercits per veritable escòria degenerada i pràcticament analfabeta, la millor matèria primera en mans de l’oligarquia financera i terratinent espanyol. Des dels Grups Anarquistes del Delta del Llobregat, integrats en els CADRC volem llençar una reflexió sobre el significat dels resultats de les eleccions del 28 A.

L’Estat espanyol, malgrat el que diu una part de la historiografia, encara no ha tingut l’equivalent d’una revolució burgesa. Per exemple, les lloances a les Corts de Cadis de 1812, amaguen que aquella constitució naixia sotmesa a l’oligarquia terratinent i a l’església catòlica. En l’actualitat s’està suscitant una confrontació al si dels poders econòmics espanyols entre un sector capitalista captiu del BOE i la corrupció, en mans de la banca, els aristòcrates latifundistes, que està des de fa més de 150 anys en mans de les mateixes 100 famílies que trobem a tots els consells d’administració de bancs, elèctriques, serveis, asseguradores, constructores, grans magatzems, etc. En fi, allò del “palco del Bernabeu”, més la conferència episcopal, la monarquia i els alts funcionaris de l’Estat. Amb els seus obedients acòlits militars i policials, amb l’acompanyament musical del fru-fru de les togues de jutges i jutgesses. En síntesi l’Espanya en crisi institucional total i en pràctica bancarrota va tirant de l’explotació de l’alienada massa assalariada i de la seva darrera colònia: Illes Balears, Catalunya i País Valencià, sí els Països Catalans, que alimenten amb l’espoli fiscal la continua orgiàstica festa dels amos de l’Estat espanyol. Per aquesta Espanya amb greus problemes estructurals dintre del capitalisme actual presentava una fórmula electoral clarament delimitada per la mentida, les baixes passions, el retorn al passat i la miserable arrogància centrada en l’esperança d’un tripartit entre el feixisme ultramuntà de Vox, el neofranquisme del Pp i el postfranquisme de Cs, el fracàs relatiu de l’operació no ens ha de deixar passar el fet inqüestionable que la meitat de l’electorat de l’Estat, més d’onze milions de persones, mal educades per la Logse, el futbol, TV5 etc. S’ha embolicat amb la bandera borbònica i ha defensat la caça, els toros, l’integrisme, la intolerància, el masclisme, l’homofòbia i ha defensat els valors dels senyorets que fa 80 anys van pujar a collibè Franco i el van dur al poder, després d’un bany de sang.

De l’altra banda un sector capitalista ja present i instal·lat, obertament enfrontat amb aquest dels que acabem de parlar, que connecta millor amb les multinacionals i el capitalisme de la UE, que vol engrandir la seva part del pastís, que tot i què comparteix part dels conceptes i valors d’aquells impulsa un PSOE, que ja no és ni socialdemòcrata, al que voldrien aliat amb forces més centrades, aquests donen per amortitzades moltes de les institucions estatals caduques. A la vista del 28 d’abril voldrien un govern en solitari del PSOE o amb aliances amb PNV o fins i tot amb Cs. Finalment hi ha un tercer sector en lluita interna que veu ja com única sortida l’adveniment de la IIIª República espanyola, encara que no han consensuat del tot la seva orientació, mesurada en graus de conservadorisme. Aquest és el més gran perill per assolir en breu la República Catalana. Ja que molta gent s’encaterinaria en esperar a veure les aportacions d’un nou règim que tornaria a estar unit en el seu espanyolisme rampant.

Una part de les dissonàncies que les eleccions han mostrat són els resultats a les denominades comunitats històriques, però en especial a Euskadi i Catalunya. El conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya no té aturador i la darrera tanca de contenció té dues cares d’una la judicial, amb el grup més endogàmic i reaccionari, de l’altre banda un independentisme que ha vist com els seus líders els van deixar a l’estacada entre l’1 d’octubre i el 27 d’octubre de 2017, deixant-los defensant sols les institucions, el referèndum i ocupant el territori. Però que malgrat tot, els fa confiança i els vota. Ignorant que aquesta revolució, que aquesta lluita per la independència, ni necessita més base, ni més altura, tampoc es produirà per una majoria política o en un enèsim referèndum.

El referèndum es va fer, es va guanyar i es va defensar, solament cal implementar-lo. I això no ho farà ni el Quim Torra defensor panegirista del “capità collons”, ni el sagristà guenyo de Sant Vicenç dels Horts, ni els estupends i inefables cupaires, la farem entre tots nosaltres els que vàrem defensar les urnes, i ja en som més que suficients, si obrim els ulls, oblidem la droga processista i tornem de nou a practicar la gimnàstica revolucionaria basada en la desobediència civil massiva.

La resta és secundari, és soroll o la música celestial de les arpes desafinades dels menxevics que l’octubre de 1917 discutien sobre com havia de ser una revolució que ja bullia als carrers.

Grups Anarquistes del Delta del Llobregat

Comunicat del Comitè Anarquista en Defensa de la República Catalana del Baix Ter i del Baix Fluvià

Alerta republicana antifeixista llibertària de cara les eleccions municipals al Baix Ter, al Baix Fluvià i municipis dels entorns

De la pesta feixista (Vox, Nosotros i SOMI) als partits del 155

Al territori del Baix Ter i del Baix Empordà en les eleccions municipals del 26 de maig hi haurà paperetes de vot de diverses candidatures feixistes monàrquiques franquistes. Concretament a l’Escala (Alt Empordà) es presenta una candidatura del partit espanyolista xenòfob, antifeminista, homòfob, que no amaga el seu antisemitisme, Nosotros. Partido de la Regeneración Social, encapçalada per l’actual regidor del PP i membre de la junta del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Joan Ball-llosea Llagostera, formació fundada per Óscar Berman, regidor del PP a Palafolls (Alt Maresme) expulsat d’aquest partit unionista espanyol.

Una altra formació feixista monàrquica franquista, Vox es presenta en la veïna ciutat de Figueres (Alt Empordà), encapçalant la candidatura Vanessa Risquez. També en altres ciutats de la demarcació gironina: Olot (Garrotxa), Girona (Gironès), Salt (Gironès) i Blanes (Selva marítima).

A la badia rosenca, concretament a Roses (Alt Empordà) hi ha una altra candidatura feixista monàrquica franquista Som Identitaris (SOMI), que des del seu antisemitisme considera “sionista” el partit Vox, encapçalada per José Antonio Blázquez Jiménez, que ha estat el delegat local de Plataforma per Catalunya (PxC). La formació ha estat fundada per Josep Anglada Rius, ex fundador de PXC i al ser expulsat d’aquesta formació és l’actual regidor a Vic (Osona) per Plataforma Vigatana, que també formà. SOMI presenta candidatures al Vendrell (Baix Penedès), amb el regidor fins ara de PXC Joan Carrasco; a Badalona (Barcelonès Nord), amb Pedro Abril Yepes; a Manlleu (Osona), amb Paco Zambrana, i a Vic, amb el propi Anglada.

Així que al Baix Ter i al Baix Fluvià ens trobem amb la candidatura feixista Nosotros, que es presenta a l’Escala. A la veïna Figueres, Vox. I a Roses, SOMI.

També es presenten a aquest territori els tres partits unionistes del 155: PSC (a vegades amb la seva marca blanca Candidatura de Progrés) als municipis de Celrà (Gironès), Colomers (Baix Empordà), Garrigoles (Baix Empordà), l’Escala (Alt Empordà), Sarrià de Ter (Gironès), Saus (Alt Empordà), Viladasens (Gironès), Vilaür (Alt Empordà), Vilopriu (Baix Empordà), Fortià (Alt Empordà), Siurana (Alt Empordà), Torroella de Fluvià (Alt Empordà), Begur (Baix Empordà), Fontanilles (Baix Empordà), Pals (Baix Empordà), Serra de Daró (Baix Empordà), Torrent (Baix Empordà), Ullà (Baix Empordà) i Ultramort (Baix Empordà), mentre que el PP es presenta a Garrigoles, Vilopriu, Siurana, Fontanilles, Forallac (Baix Empordà), Gualta (Baix Empordà), Torrent (Baix Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Ter). Ciutadans es presenta a Sarrià de Ter, Begur i Torroella de Montgrí.

Anarquistes per una república federal socialista autogestionada i autogestionària dels Països Catalans, aplegats en els Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana, actius des de la primavera de 2017, fem un crit d’alerta sobre la presència militant del feixisme al territori, que cal aturar política i socialment, quan els seus elements i partits es troben en plena ofensiva espanyolista i contra els drets de la classe treballadora migrant, de les dones i de LTGB.

No passareu !!! Visca la Terra !!!

Comitè en Defensa de la República Catalana del Baix Ter i del Baix Fluvià

Avui, 26 d’abril de 2019

Comunicat nº 4 dels Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana

Finalment els jorns on els miserables i venjatius neofranquistes volen humiliar amb un judici infecte, on les sentencies són dictades ja prèviament, els presos polítics independentistes per haver facilitat que el poble del Principat de Catalunya s’expressés a través d’un referèndum d’autodeterminació, què les FOP de la metròpoli van mirar d’aturar generant el terror pels carrers i viles sense èxit. Davant la resolució popular, res no van poder ni les amenaces, ni la violència ni la manipulació.

Després la indecisió, la desorganització i la manca de mires d’una direcció del moviment independentista, i d’un Govern que no va estar a l’altura, va impedir l’efectiva independència catalana deixant desconcertades les masses, sense aprofitar el moment, la força i el valor demostrats el 1 d’octubre i el 3 d’octubre de 2017. La conseqüència de tot això presos polítics independentistes, exiliats i un poble al que es vol asfixiar amb articles 155, amenaces borbòniques, atacs d’incontrolats que habitualment viuen o treballen en casernes, jutges perseguint les minses llibertats d’una democràcia de fireta cada cop més semblant a la democràcia orgànica franquista.

Mentre el president del govern espanyol fa dos dies en el plenari de la Internacional Socialista (Socialdemocràcia post marxista, post esquerra …) s’atreveix a dir coses com les que llegireu a continuació, referides a la Veneçuela bolivariana de Maduro, obviant els anys de boicot i l’actual cop d’estat organitzat des dels Estats Units, per tal d’apoderar-se del petroli. Diu Sánchez de manera desvergonyida:

“ …Som socialistes, defensem la llibertat, qui no defensa la llibertat no importa que el seu partit es digui socialista, que es vesteixi del tot vermell i que cridi “socialisme !” No importa, ja que mai ens hem d’oblidar que som socialistes perquè defensem la llibertat. Socialisme és llibertat! Qui contraposa socialisme i llibertat, qui respon amb bales / encara que sigui de goma, afegim / i amb la presó davant les ànsies de llibertat i democràcia, no és cap socialista. No hi ha socialisme sense llibertat, no es protegeix al poble d’ell mateix, se’l protegeix per tal que s’expressi en llibertat. Mai socialisme sense llibertat, mai una cosa sense l’altra. Llibertat i Igualtat són Socialisme, no són negociables.”

Això diu davant els seus correligionaris de la IIª Internacional, un mort insepulta tot sigui dit, quan justament ell i els seus ministres del PSOE actuen com un règim feixista, desdint amb els actes el seu abrandat i hipòcrita discurs. Fent de sequaços del regim neofranquista espanyol i dels seus poders fàctics ataquen el poble català amb tots els instruments totalitaris al seu abast. Per això els Jordis, els consellers legítims i la presidenta del Parlament seran jutjats a Madrid per un tribunal d’excepció i totalitari, el Tribunal Suprem espanyol que com tot el sistema borbònic es troba immers en una decadència fatal.

Per tot això i davant la conducció imminent infame dels segrestat a Madrid, els Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana manifestem la nostra solidaritat i suport als empresonats i exiliats, ens adherim a totes les mobilitzacions no violentes, protestes i vagues convocades en protesta al judici farsa que ben segur condemnarà els Jordis, les conselleres i consellers del Govern Legítim i la presidenta del Parlament, però el poble i la història els absoldrà!

Aprofitem aquests moments per recordar que la República que els CADRC volem ha de ser confederal de tots els Països Catalans, socialista autogestionaria. Dotada d’una democràcia directa.

Una República que en termes econòmics ha d’optar pel decreixement per mirar de garantir la supervivència del planeta.

El nou país ha de ser dinàmic, participatiu, igualitari, allunyat per igual dels dirigismes polítics, territorials i estatismes i fortament descentralitzat.

Volem una República que sigui un focus d’irradiació per a tot el Sud d’Europa per tal de sacsejar les arrels podrides i revolucionar les estructures corruptes del nostre entorn capitalista.

Comissió de Relacions, 31 de gener de 2019

Comunicat nº3 dels Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana

La Comissió de Relacions dels CADRC manifesta la seva solidaritat amb els detinguts i reprimits del dia d’avui a la demarcació gironina. Ens solidaritzem amb tots ells i amb els que des de primeres hores del matí han sortit al carrer a protestar. L’estat espanyol viu abocat vers una clara deriva cap el feixisme. Els volem fer saber que davant seu se les hauran de veure amb tot un poble que es vol decididament lliure.

Els fets d’avui assenyalen a més dues coses, una ja ben coneguda, l’alineació d’un poder judicial —mai depurat— amb les més pures essències del totalitarisme franquista amb una majoritària malaltissa endogàmia familiar en la majoria dels seus integrants, on el masclisme, l’autoritarisme, el catolicisme més reaccionari i la caspa més espanyolista es donen la ma amb la dreta més reaccionaria i castissa.

L’altra la progressiva autonomia de que van gaudint les forces i cossos de seguretat, en bona part també dels mossos, en les seves actuacions. Aquest va ser el somni humit volgut des de la transició, que cada cop es va fent més real. En el cas català això porta afegida un accentuada actitud de cossos colonials en les seves actuacions, la seva col·laboració en les accions d’ultradreta, el menyspreu per la llengua i cultura del país i la voluntat d’humiliar i d’imposar.

Cal assenyalar un fet molt significatiu l’actuació policial d’avui buscava també desafiar el discurs de Pedro Sánchez al Parlament Europeu i mostrar obertament com les seves paraules eren escarnides per l’actuació sense control de cap tipus de les FOP, mostrant així el veritable rostre antidemocràtic i repressor de l’estat.

Avui Girona és una ciutat en estat de setge. Amb un gran desplegament policial, sota el soroll dels helicòpters la provocació pressiona, però troba també la resposta popular, que te com epicentre la plaça del primer d’octubre —sàviament anomenada així— enlloc de la seva constitució de fireta.

Davant l’Estat neofeixista, trobareu un poble combatiu en defensa de la llibertat i de la República Catalana!

No passareu!

Aquest vespre tots a protestar a les places i carrers de tot el Principat!

Comissió de Relacions.

CADRC

http://anarquistesperlarepublica.cat/

Girona, 16 de gener de 2019

Comunicat nº 2 dels Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana

Comunicat urgent en defensa de la llibertat davant la provocació del PSOE el 21 de desembre

Davant la intransigència unionista la provocació del govern del PSOE de celebrar un consell de ministres a Barcelona, és una burla contra el poble treballador de Catalunya, per això el divendres 21 de desembre, els Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana no podem restar callats.

El govern Sánchez no ha tingut pebrots de fer que aquest anomenat consell de ministres en el castell maleït, que va descriure Joan Montseny, una de les víctimes d’aquesta Espanya Negra de sempre, en aquest lloc de la muntanya de Montjuïc, on tantes persones de bona voluntat han estat empresonades, torturades i afusellades, on es tancà el patriota filipí José Rizal, es va assassinar Francesc Ferrer i Guàrdia i Lluís Companys, ara sembla que repta Barcelona escollint la Llotja de Mar.

En aquesta terra ocupada militarment pel decadent Imperi espanyol, on quatre patriotes presos fan vaga de fam,
mentre se’n foten Sánchez i el PSOE, el poble treballador té l’oportunitat històrica d’aplicar els acords del darrer congrés obrer anarcosindicalista en l’exili, celebrat a la Borsa Vella de Marsella l’estiu de 1975, que compta amb l’aportació jovenívola de les delegacions cenetistes de Catalunya i l’Interior peninsular, en que es trencà el pacte sindical i polític CNT-FAI i UGT-PSOE al mateix temps què s’acordà fermament que de la mateixa manera que el moviment llibertari —en el seu combat per abolir el treball assalariat i el domini de la mercaderia— estava lluitant contra el franquisme aviat hauria de fer-ho contra la socialdemocràcia espanyola, la nova formulació del capitalisme a la península Ibèrica.

El 21 de desembre caldria paralitzar el Principat de Catalunya, com a la Catalunya Nord i el conjunt de l’Estat francès fan les armilles grogues des del 17 de novembre, anar a la vaga salvatge proletària, a l’aturada de país de botiguers i patrons com es va fer el 3 d’octubre de 2017, donant tota mena de suport als Comitès de Defensa de la República i a la resta de col·lectius revolucionaris mobilitzats.

Països Catalans, desembre de 2018.

anarquistesperlarepública@protonmail.com