Finalment els jorns on els miserables i venjatius neofranquistes volen humiliar amb un judici infecte, on les sentencies són dictades ja prèviament, els presos polítics independentistes per haver facilitat que el poble del Principat de Catalunya s’expressés a través d’un referèndum d’autodeterminació, què les FOP de la metròpoli van mirar d’aturar generant el terror pels carrers i viles sense èxit. Davant la resolució popular, res no van poder ni les amenaces, ni la violència ni la manipulació.
Després la indecisió, la desorganització i la manca de mires d’una direcció del moviment independentista, i d’un Govern que no va estar a l’altura, va impedir l’efectiva independència catalana deixant desconcertades les masses, sense aprofitar el moment, la força i el valor demostrats el 1 d’octubre i el 3 d’octubre de 2017. La conseqüència de tot això presos polítics independentistes, exiliats i un poble al que es vol asfixiar amb articles 155, amenaces borbòniques, atacs d’incontrolats que habitualment viuen o treballen en casernes, jutges perseguint les minses llibertats d’una democràcia de fireta cada cop més semblant a la democràcia orgànica franquista.
Mentre el president del govern espanyol fa dos dies en el plenari de la Internacional Socialista (Socialdemocràcia post marxista, post esquerra …) s’atreveix a dir coses com les que llegireu a continuació, referides a la Veneçuela bolivariana de Maduro, obviant els anys de boicot i l’actual cop d’estat organitzat des dels Estats Units, per tal d’apoderar-se del petroli. Diu Sánchez de manera desvergonyida:
“ …Som socialistes, defensem la llibertat, qui no defensa la llibertat no importa que el seu partit es digui socialista, que es vesteixi del tot vermell i que cridi “socialisme !” No importa, ja que mai ens hem d’oblidar que som socialistes perquè defensem la llibertat. Socialisme és llibertat! Qui contraposa socialisme i llibertat, qui respon amb bales / encara que sigui de goma, afegim / i amb la presó davant les ànsies de llibertat i democràcia, no és cap socialista. No hi ha socialisme sense llibertat, no es protegeix al poble d’ell mateix, se’l protegeix per tal que s’expressi en llibertat. Mai socialisme sense llibertat, mai una cosa sense l’altra. Llibertat i Igualtat són Socialisme, no són negociables.”
Això diu davant els seus correligionaris de la IIª Internacional, un mort insepulta tot sigui dit, quan justament ell i els seus ministres del PSOE actuen com un règim feixista, desdint amb els actes el seu abrandat i hipòcrita discurs. Fent de sequaços del regim neofranquista espanyol i dels seus poders fàctics ataquen el poble català amb tots els instruments totalitaris al seu abast. Per això els Jordis, els consellers legítims i la presidenta del Parlament seran jutjats a Madrid per un tribunal d’excepció i totalitari, el Tribunal Suprem espanyol que com tot el sistema borbònic es troba immers en una decadència fatal.
Per tot això i davant la conducció imminent infame dels segrestat a Madrid, els Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana manifestem la nostra solidaritat i suport als empresonats i exiliats, ens adherim a totes les mobilitzacions no violentes, protestes i vagues convocades en protesta al judici farsa que ben segur condemnarà els Jordis, les conselleres i consellers del Govern Legítim i la presidenta del Parlament, però el poble i la història els absoldrà!
Aprofitem aquests moments per recordar que la República que els CADRC volem ha de ser confederal de tots els Països Catalans, socialista autogestionaria. Dotada d’una democràcia directa.
Una República que en termes econòmics ha d’optar pel decreixement per mirar de garantir la supervivència del planeta.
El nou país ha de ser dinàmic, participatiu, igualitari, allunyat per igual dels dirigismes polítics, territorials i estatismes i fortament descentralitzat.
Volem una República que sigui un focus d’irradiació per a tot el Sud d’Europa per tal de sacsejar les arrels podrides i revolucionar les estructures corruptes del nostre entorn capitalista.
Comissió de Relacions, 31 de gener de 2019