Mes: gener de 2019

La Comissió de Relacions dels CADRC manifesta la seva solidaritat amb els detinguts i reprimits del dia d’avui a la demarcació gironina. Ens solidaritzem amb tots ells i amb els que des de primeres hores del matí han sortit al carrer a protestar. L’estat espanyol viu abocat vers una clara deriva cap el feixisme. Els volem fer saber que davant seu se les hauran de veure amb tot un poble que es vol decididament lliure.

Els fets d’avui assenyalen a més dues coses, una ja ben coneguda, l’alineació d’un poder judicial —mai depurat— amb les més pures essències del totalitarisme franquista amb una majoritària malaltissa endogàmia familiar en la majoria dels seus integrants, on el masclisme, l’autoritarisme, el catolicisme més reaccionari i la caspa més espanyolista es donen la ma amb la dreta més reaccionaria i castissa.

L’altra la progressiva autonomia de que van gaudint les forces i cossos de seguretat, en bona part també dels mossos, en les seves actuacions. Aquest va ser el somni humit volgut des de la transició, que cada cop es va fent més real. En el cas català això porta afegida un accentuada actitud de cossos colonials en les seves actuacions, la seva col·laboració en les accions d’ultradreta, el menyspreu per la llengua i cultura del país i la voluntat d’humiliar i d’imposar.

Cal assenyalar un fet molt significatiu l’actuació policial d’avui buscava també desafiar el discurs de Pedro Sánchez al Parlament Europeu i mostrar obertament com les seves paraules eren escarnides per l’actuació sense control de cap tipus de les FOP, mostrant així el veritable rostre antidemocràtic i repressor de l’estat.

Avui Girona és una ciutat en estat de setge. Amb un gran desplegament policial, sota el soroll dels helicòpters la provocació pressiona, però troba també la resposta popular, que te com epicentre la plaça del primer d’octubre —sàviament anomenada així— enlloc de la seva constitució de fireta.

Davant l’Estat neofeixista, trobareu un poble combatiu en defensa de la llibertat i de la República Catalana!

No passareu!

Aquest vespre tots a protestar a les places i carrers de tot el Principat!

Comissió de Relacions.

http://anarquistesperlarepublica.cat/

Girona, 16 de gener de 2019

Comunicat urgent en defensa de la llibertat davant la provocació del PSOE el 21 de desembre

Davant la intransigència unionista la provocació del govern del PSOE de celebrar un consell de ministres a Barcelona, és una burla contra el poble treballador de Catalunya, per això el divendres 21 de desembre, els Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana no podem restar callats.

El govern Sánchez no ha tingut pebrots de fer que aquest anomenat consell de ministres en el castell maleït, que va descriure Joan Montseny, una de les víctimes d’aquesta Espanya Negra de sempre, en aquest lloc de la muntanya de Montjuïc, on tantes persones de bona voluntat han estat empresonades, torturades i afusellades, on es tancà el patriota filipí José Rizal, es va assassinar Francesc Ferrer i Guàrdia i Lluís Companys, ara sembla que repta Barcelona escollint la Llotja de Mar.

En aquesta terra ocupada militarment pel decadent Imperi espanyol, on quatre patriotes presos fan vaga de fam,
mentre se’n foten Sánchez i el PSOE, el poble treballador té l’oportunitat històrica d’aplicar els acords del darrer congrés obrer anarcosindicalista en l’exili, celebrat a la Borsa Vella de Marsella l’estiu de 1975, que compta amb l’aportació jovenívola de les delegacions cenetistes de Catalunya i l’Interior peninsular, en que es trencà el pacte sindical i polític CNT-FAI i UGT-PSOE al mateix temps què s’acordà fermament que de la mateixa manera que el moviment llibertari —en el seu combat per abolir el treball assalariat i el domini de la mercaderia— estava lluitant contra el franquisme aviat hauria de fer-ho contra la socialdemocràcia espanyola, la nova formulació del capitalisme a la península Ibèrica.

El 21 de desembre caldria paralitzar el Principat de Catalunya, com a la Catalunya Nord i el conjunt de l’Estat francès fan les armilles grogues des del 17 de novembre, anar a la vaga salvatge proletària, a l’aturada de país de botiguers i patrons com es va fer el 3 d’octubre de 2017, donant tota mena de suport als Comitès de Defensa de la República i a la resta de col·lectius revolucionaris mobilitzats.

anarquistesperlarepública@protonmail.com

Conciutadans dels Països Catalans!, amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya del 1 d’octubre de 2017, per la participació obtinguda, amb la voluntat decidida de poder popular dempeus contra totes les adversitats: la violència irracional colonial, els dubtes i traïcions d’un moviment independentista dirigit en gran part per no independentistes, les posteriors lluites, vagues i mobilitzacions, la solidaritat creixent a la resta dels PPCC. s’ha començat a fer efectiva la creixent voluntat de sortir de la llarga nit del franquisme i del postfranquisme de la constitució de 1978. S’han posat a trontollar les bases i fonaments, de l’escarransida democràcia participativa que consagra el domini d’un capitalisme monopolista basat en la corrupció i l’explotació econòmica de la seva darrera colònia: els Països Catalans.

Durant segles els pobles no castellans vivim dominats i alienats en un estat presó de pobles, en mans d’una monarquia putrefacta, autoritària o de dictadures militars que, amb la benedicció de l’església catòlica, exerceixen el seu domini per la força, per l’embrutiment de les masses, l’heteropatriarcat, la degeneració econòmica, social i biològica. L’expansió de la corrupció econòmica i política es manté amb l’expansió de la manca de valors, la difusió des dels aparells de poder de la prostitució, el masclisme, la difusió del consum de l’alcohol i de les drogues de tot tipus. Ara s’està afavorint la ludopatia digital, en el segon estat on hi ha més despesa per cap en jocs d’atzar del món.

Ha arribat, malgrat els anarquistes de saló, immobilitzats per la por a l’aparició de nous estats, però que davant l’únic estat existent callen. Un estat, que cada dia ens trepitja, ens humilia com ciutadans i treballadors. Però també davant dels revolucionaris comuns, quants ens en manquen de singulars! Incapaços de veure el potencial revolucionari de l’independentisme, que ja ha desmantellat partits, qüestiona la transacció de la criminal transició i posa en perill la mateixa monarquia. Ells continuen parlant de beques menjador i d’altres foteses, mentre continuen esperant l’àngel de la revolució que ha d’arribar a toc de federals trompetes!

Els CADRC donem validesa als resultats del referèndum del 1O, també donem suport a la tardana declaració d’Independència del Principat, que no es va ni intentar implantar pel govern.

Volem en canvi denunciar la covarda, inútil gestió de la direcció independentista, poblada d’autonomistes i d’unionistes, que se senten còmodes en la gestió d’una regió espanyola, seguint el model de poujadisme del corrupte Jordi Pujol.

Cridem a enfortir els rengles de l’anarquisme independentista. Ja en tenim prou de sentir faules sobre el Quixot, el Cid, o lliçons sobre obrerisme d’eterns aturats, lúmpens i jubilats. Farts de tots aquells que prefereixen dormitar en una realitat pudent, que no pas moure un dit pel canvi real.

Reivindiquem un anarquisme plataformista compromès en totes les lluites, en especial les nacionals, culturals obreres i feministes.

Cal superar l’internacionalisme que està incapacitat per superar l’esquema polític, econòmic, però també mental del fals estat nació, cal substituir-lo per l’universalisme fraternal on la humanitat i l’espècie són, han de ser el paradigma que orienti l’acció.

Ja sabem que el capitalisme es resistirà, pretén morir matant, fins i tot al cost d’acabar amb el mateix planeta. Cal lluitar doncs, sense descans, tenint en compte uns nous valors que ens guiïn vers una acció constant, cadascú d’acord amb les seves possibilitats, però sense aturar-se mai.

Germanes, germans. L’hora de la mobilització permanent ha arribat, amb aquesta lluita els presos sortiran de les presons, els exiliats podran retornar i podrem avançar en el camí de la llibertat. Prou de lamentacions, simbolismes, coreografies i somriures.

No cal demanar negociar res amb l’Estat, una veritable negociació o diàleg solament es pot donar entre iguals. En el nostre cas solament podem negociar amb España el seu reconeixement de la república catalana, fer efectiu el traspàs de poders i el repartiment d’actius i deutes.

La independència l’hem d’assolir el poble en lluita, la nostra millor arma és la desobediència generalitzada, el boicot, les vagues, el label, la censura roja, etc. Exercint a continuació el control social dels territori, mitjançant el poble treballador organitzat en milícies obreres i republicanes.

Països Catalans, octubre de 2018

anarquistesperlarepública@protonmail.com